Trauma i Alliberament

“El passat no es pot deixar enrera,
mentre neguem el patiment que va provocar”
A. Miller

Voler alliberar la nació catalana ignorant el llast que arrossega és com voler que una persona que ha patit una situació de trauma sistemàtic, encari els reptes de la vida sense haver paït i fet net dels efectes que el trauma li ha imposat.

Avui sabem que tot sistema, sigui individual o nacional té recursos intrínsecs per a crear noves vies neuronals i deixar les reaccions i els efectes traumàtics enrera. És el que s'anomena plasticitat. La capacitat de crear noves connexions, noves possibilitats i sortir del cul de sac on la reacció traumàtica ens acula.

Aquest és el pas previ de l'alliberament. Si aquest pas no es fa, no hi pot haver alliberament real. Hi poden haver canvis externs, però no hi haurà un canvi intern real i es reproduiran de manera inevitable els vells “tics.”

Aquesta és l'experiència de totes les nacions que s'han independitzat politicament dels poders colonitzadors, però no han fet la tasca regeneradora d'encarar i guarir les maneres de pensar i de fer que el trauma de la colonització ha creat.

A nivell individual sabem que guarir el trauma implica fer contacte, sentir, reviure i pair en un ambient de seguretat, de contacte i de recolzament, les emocions de les experiències traumàtiques que s'han patit i no s'han pogut expressar: por, ràbia, desesperació, tristesa, odi..... Ignorar aquestes emocions, les deixa intactes i ben reprimides, i per a reprimir-les cal molta energia, una energia que el sistema li furta a la vitalitat. Wilhelm Reich va entendre aquest mecanisme i el va explicar de manera magistral. D'altres darrera seu també l'han observat, Lowen, Peter Levine.....El fet és que l'energia que el sistema individual o nacional ha d'emprar per a reprimir les emocions inconscients i negades és tan gran que en deixa ben poca per a que l'individu o la nació, al nostre cas, la pugui fer servir per a expressar una vida de plenitud.

“Sense estimar i sense una voluntat inspirada no podem fer res”

“Hem de destapar tot l'error i reduir-lo al seu no res
nadiu dins la nostra consciència”

És per això que el pas que ha d'anar de bracet de l'alliberament nacional és crear l'eixopluc, el recer SEGUR on poguem encarar, pair i deixar enrera el trauma històric que traginem. 

Quan les emocions que el trauma de les desfetes, de l'opressió, de la substitució lingüística, de la humiliació, dels crims que hem patit s'hagin reconegut, expressat i s'hagin reduït al seu no res nadiu dins la nostra consciència, ens haurem retornat l'energia que fem servir ara mateix per a reprimir-les, els nostres caps seran més clars, els nostres cors més abrandats, i els nostres genitals més potents. I aquests homes i dones sencers crearan les condicions adients on hi pugui florir l'Ànima catalana.

I quan l'Ànima catalana hagi esclatat, res ni nigú podrà aturar l'alliberament.

Només els homes sencers i les dones senceres poden crear les condicions de llibertat on la vida, individual i nacional pot florir i desenvolupar-se.

I per a fer-nos sencers, ens cal aquest lloc SEGUR, un lloc on el contacte, el respecte, l'estimació, el sentit de pertinença i la bonesa siguin l'eix vertebrador de l'acció, un lloc on els qui hi siguem, estiguem a punt d'encarar les emocions reprimides de tota una nació i alliberar-les, un lloc on no s'hi accepti cap mena d'interferència exterior que faci anar a la baixa la Visió nacional de plenitud, unitat i llibertat; un lloc on hi creem les regles que ha de fer aquesta Visió palpable; un lloc on el mot compromís no existeix, perquè la unitat d'esperit el fa anacrònic.

Dins d'aquest pinyol de Veritat, de Vida i d'Amor, l'Ànima nacional hi trobarà l'espai i les condicions per a tornar a esclatar com ho féu segles ha.

I aquestes són les condicions bàsiques per a crear aquest pinyol on el trauma sigui encarat i resolt:

a- atenció, contacte.

“Els llocs on som vistos i on se'ns sent són llocs sagrats.”
R. N. Remen

Wilhem Reich va entendre el valor cabdal del contacte i de l'observació i en va fer el seu mètode científic funcional bàsic de recerca i de treball. D'aquí les seves profundes descobertes. Aplicà aquest mateix principi  pel tractament de tota mena de traumes i neurosis. Observar, observar, observar fins que allò que observem es reveli, fins que una conclusió o un moviment que ve directament del fenòmen que observem i no pas de cap prejudici, concepció prèvia o errònia, emergeixi espontàniament.

Per entendre la naturalesa i pensar i actuar funcionalment, de la manera que treballa la naturalesa, l'hem de copsar de manera acurada. Per a evitar de fer deduccions imperdonables hem de tenir una clara visió de la naturalesa humana, incloent-hi les distorsions neuròtiques (que tot trauma implica) per punyents que sigui veure-les.

I una clara visió de la naturalesa humana exigeix fer atenció i contacte. Fer atenció, observar i fer contacte ens revela la realitat d'allò que contemplem.

Aquesta és potser la llei més fonamental de la realitat. La capacitat de ser present del tot a cada moment allà on som, amb qui som, amb el què fem, amb nosaltres mateixos, és el que desclou la realitat i ens la fa veure amb uns ulls nous, sencera, tal com realment és.

Fer atenció i contacte és el desllorigador que desclou les energies que el trauma ha colgat i glaçat dins del sistema, i les guareix.

I és també él desllorigador de la regeneració individual i de la reconstrucció nacional.

Ens hem de mirar amb atenció i estimació genuïna. Hem de mirar l'altre amb aquesta mateixa atenció. I hem de mirar també la nació genuïnament i amb estimació. Fer-hi contacte amb el cor. Només aquesta atenció, aquest contacte del cor, aquests ulls que esperen veure la nostra realitat sagrada, ens poden revifar i fer florir. I revifaran i faran florir la nació.

b- agraïment i gaudi.

“Hem de fer això. Hem de ser agraïts. Això és el que ens van dir.
Ens van dir dues coses: sigueu agraïts; i per això les nostres
ceremònies, són ceremònies d'agraïment. Al seu voltant hi hem
bastit nacions, i vosaltres també n'hi podeu bastir. I l'altre cosa que
ens van dir: gaudiu de la vida. És una regla, una llei,-gaudiu de
la vida. La vida us ho exigeix.”
O.Lyons

“En la mesura que reclamem activament el bé que és nostre
les nostres vides seran transformades.”
M.B.Eddy

El principi de plaer o de bonesa és el principi director de la vida.

Experimentar el bé, l'experiència plaent, el contacte nodridor, regenera perquè crea noves vies neuronals que obren el sistema i el fan sentir SEGUR, i el posa a punt, doncs, per aprendre i viure.

El trauma, limita i clou. Destrueix la vida.

L'orgonomia (Wilhem Reich) ha entès que és quan hom es RESIGNA a no experimentar el plaer bàsic del contacte, (perquè hi ha cuirassa muscular que el fa inviable) la gent emmalalteix. El sistema s'encogeix i la circulació de l'energia es col.lapsa.

Un sistema, ja sigui individual o col.lectiu, com una nació, ha de sentir que és vist, acceptat, estimat, i que compta. Les emocions que generen aquestes actituds, són les que motiven el sistema i el fan viure; quan no hi són el sistema es mor. Per això de la mateixa manera que la manca d'estimació i de reconeixement destrueixen una persona a nivell psíquic i físic, totes les situacions de colonització, de negació de la individualitat i de la vàlua d'una nació, la condemnen a la desaparició.

És per això que l'arma més letal per a matar un ésser, sigui planta, animal, persona o nació, és fer-lo invisible, reduir-lo al no res emocional i vital.

El plaer i la bonesa eixamplen i fan sentir segur. Van a favor de la vida.

Quan parlo de plaer i de bonesa, parlo sobretot, de CONTACTE, de sentir que existeixes, que comptes per a algú i que tens L'ESPAI on pots EXPRESSAR LA TEVA MANERA DE SER ÚNICA i INDIVIDUAL, perquè la sensació de bonesa la determina la circulació lliure de l'energia dins del sistema, que l'excitació del contacte garanteix.

És viure dins d'un ambient de seguretat, de contacte genuí, de joia, de plaer, d'estimació i de bonesa el que ens allibera del trauma.

I obviament la sensació de seguretat i bonesa quan s'experimenten ens empenyen a expressar-nos creativament, i això fa que les nostres activitats tinguin una qualitat d'autenticitat que no tenen les activitats  fetes perquè toca. Aquí a més del que hi pot dir en Reich, en Feldenkrais també hi podria posar cullerada, però només ressaltaré cinc punts que són la marca d'una acció de qualitat i, doncs, plaent: l'acció fàcil, sense esforç, la distribució del treball a tot el sistema, la manca de resistència, la reversibilitat, i una respiració ample i lliure.

És ben obvi que una situació de colonització, d'opressió i de control nega tots aquests punts. Dins la colònia les accions a favor de la plenitud nacional no tenen el fonament que hauria de ser natural i són reprimides i criminalitzades. No són naturals ni fàcils. Gran part de la nació ha esdevingut alienada del cos nacional i no només no participa de la vida nacional, ans s'hi gira en contra. L'expressió de la vida nacional troba entrebancs a molts nivells, aquesta resistència fa molt costeruda l'experimentació de noves vies i obviament fa viure els catalans conscients amb l'ai al cor. Si la nació s'encongeix com podem respirar ample i lliure?

Adonar-se d'això, ens fa entendre que dins  d'aquest marc és difícil d'alliberar la nació. Hem de crear un marc on no fem el joc a la colonització.

Si volem construir una nova realitat s'ha de fer des de les experiències positives, des d'un marc on les persones i la nació hi siguin reconegudes, valorades i recolzades, on tota l'energia vagi a favor de la nostra acció i on només escoltem la nostra Ànima nacional.  Ens ho hem de passar bé fent allò que volem fer, i estimar-ho, posant-hi el cor, perquè posar el cor en una cosa i treure-la del marc que l'ofega és la que la revifa i la fa viable.