Els Puntals de l'Alliberament Científic

“Quan es fa palès que no pots assolir els objectius,
no ajustis els objectius, ajusta els pensaments i
les accions”
Confuci

“Com més bons són els pensaments que l'home medita,
més bo serà el seu món, i el món en general”  
Confuci

“Sabreu la Veritat i la Veritat us farà lliures”
Joan 8:32

“Això diu el Senyor,
el teu mal no es pot guarir, i la teva
nafra és greu.
No hi ha qui en tingui cura,
ni vulgui tornar-te la salut.
Jo clouré la teva nafra i
et guariré dels teus mals,
diu el Senyor”
Jeremies 17:5-10;12-14

“La Veritat és irrefutable. La malícia la pot atacar, la ignorància
la pot bescantar, però res no la pot destruir”
Winston Churchill

1- La Vida és una Ciència

“Aquesta Ciència exigeix que l'home sigui honest, just i pur, que estimi el seu germà
com a si mateix i que estimi el Bé de manera suprema.”
M.B.Eddy

Malgrat que tota la realitat està estructurada científicament, la música és una ciència, les matemàtiques són una ciència...neguem sistemàticament que la vida sigui una ciència.

Ens entossunim a veure-la com un feix de casualitats i de causes i efectes arbitraris.

Igual que totes les ciències tenen un Principi rector, l'harmonia a la música, i l'ordre a les matemàtiques, la Vida, la Ciència per excel.lència, té un Principi rector, el Principi diví, la Bonesa, l'Amor.

La Bonesa, l'Amor, doncs, és el raser de la realitat, de la vida, de la mateixa manera que l'harmonia és el raser de la música. De fet, bonesa, harmonia i ordre són diferents maneres d'expressar un mateix Principi.

De la mateixa manera que la música quan no expressa harmonia, no és música, ans cacofonia o soroll, la vida si no expressa Amor i ordre, no és vida.

Entendre la vida de manera científica ens la fa veure del tot amb uns altres ulls i ens forneix les eines per a no caure dins de la cacofonia vital, del trasbals de la mortalitat, que no és res fora d'un plegat de conceptes i creences que no arriben al raser del seu Principi.

Dos dels conceptes bàsics que s'allunyen del Principi diví de la Bonesa i de l'Amor, i que aboquen la vida al caos, de la mateixa manera que acceptar que 2 i 2 fan 3 aboquen qualsevol operació matemàtica al desastre, són:

a- la creença que tant el mal com el bé són reals. I això implica creure que la malaltia, la mort, l'opressió...són part de la vida i ben reals.

b- que hi ha tantes ments i consciències com persones. Tants caps, tans barrets.

La Ciència de l'ésser o de la Vida ens diu que només el Bé és real, el mal és la inhabilitat de veure o d'expresar el bé, i doncs, no és una entitat, és la creença que queda per sota del raser que garanteix l'expressió de la plenitud vital, de la mateixa manera que tocar les notes d'una melodia de manera desafinada no ens deixa gaudir de l'harmonia i la bellesa que experimentaríem si la interpretéssim bé.

Com a la música, la vida es pot experimentar ben afinada o  mal afinada, però de la mateixa manera que desafinar no afecta la realitat darrera de la peça musical ans només l'experiència que en fem, acceptar un concepte limitat, mortal, de la vida o de la nació, no ens en deixa experimentar la realitat intocable, ens la fa viure contrafeta. És l'experiència que en fem que és inharmònica, no pas la realitat.

Entendre que l'error, el mal, no és ni persona, ni cosa ni situació, ans un concepte, una creença  limitada, impersonal, que podem acceptar o refusar, té unes implicacions revolucionàries.

2- Hem d'assumir la plena responsabilitat de la nostra vida i dels nostres actes.

“El dret de naixement de l'home és el domini, no l'esclavatge.
L'home és l'amo de la creença a la terra i al cel, i està
subordinat només al seu Creador. Aquesta és la Ciència de
l'Ésser”
M.B.Eddy

Només una cultura de responsabilitat genera llibertat.

Quan assumim plena responsabilitat per la situació nacional, no podem assumir el paper de víctimes ni carregar els neulers a ningú ni a cap circumstància. Fer-se responsable de tots els aspectes de la nostra vida crea un canvi profund de la visió que tenim de nosaltres mateixos, de les nostres capacitats, de les nostres habilitats i del nostre poder. La responsabilitat ens fa encarar totes les experiències que se'ns presenten com un repte, sabent que són aquí per a desvetllar dins nostre qualitats i actituds que exigeixen ser actualitzades.

Per terrible i injusta que sembli la situació, si n'assumim la responsabilitat, n'assumim el domini; si en canvi, ens veien com a víctimes, cedim el nostre poder i el nostre domini, ens afeblim i si, amb aquesta actitud hi trobem cap sortida, serà sempre un compromís a la baixa.

Cadascú ha de respondre dels seus actes. Tant l'aparent opressor com la víctima aparent són cridats a depassar el paper que se'ls hi ha proposat. Si s'hi identifiquen, malaguanyaran l'oportunitat de demostrar el domini que és seu.

“La nostra por més gran no és pas no ser prou bons. La nostra por
més pregona és que sóm poderosos més enllà de qualsevol mesura.
És la nostra Llum, no la nostra foscor allò que ens espaordeix més.
Ens diem a nosaltres mateixos, “Qui sóc per a ser  genial, tenir
talent, ser atractiu i famós? De fet, qui ets que no en puguis ser?
Ets el Fill de Déu. Jugar a ser poc cosa no li fa cap servei al món.
Encongir-se perquè els altres no se sentin insegurs al voltant teu
no il.lumina a ningú. Hem nascut per a manifestar la glòria de
Déu que és nostre. Tots nosaltres reflectim aquesta glòria,
no només uns quants. I quan deixem lluir la nostra claror,
inconscientment també donem permís als altres perquè ho facin.
Quan ens alliberem de la nostra por, la nostra presència
automàticament n'allibera d'altres.”
Mandela

I doncs, la nostra tasca és no acceptar ni mentalment ni a nivell d'acció cap límit que la situació d'opressió ens vol imposar. És girar-nos cap dins, assumir la nostra responsabilitat i el nostre poder i afaiçonar la nació d'acord amb la seva autèntica realitat, la seva plenitud. La nostra tasca és PENSAR I VIURE la nostra plenitud. Malgrat les maltempsades, hem de saber amb absoluta convicció que romandre ferms, centrats mentalment en la IDEA de plenitud nacional, i actualitzar-la amb la nostra acció, és l'única garantia per a retornar-nos la plenitud que ens hem deixat arrabassar. 

Això implica:

• No acceptar cap llei ni situació de fet que ens limiti nacionalment.
• Destriar de manera radical l'error, “l'opressió nacional” al nostre cas, de les persones que aparentment en són els instruments.

El nostre enemic no és cap persona, ni cap lloc, ni cap situació o circumstància; el nostre enemic és creure que podem ser víctimes, i que hi ha algun altre poder fora del poder de la Veritat que garanteix la plenitud de tot ésser. És creure en la traïció, és creure que la plenitud de l'ésser pot ser destruïda. O sigui, el nostre enemic no és a fora nostre, és a la nostra consciència.

Només entenent això, podem assumir el domini que la situació ens exigeix.

3- És la Veritat que ens fa lliures.

“La Ment pot bescanviar la impuresa per la puresa, la feblesa per
la fortalesa,  i la malaltia per la salut. La Veritat transforma tot
l'organisme i el pot guarir “tot sencer”
M.B.Eddy

La Veritat és la Idea i l'acció que s'adiu amb el Principi diví, el raser de la vida.

La Veritat té el poder de regenerar. La nostra tasca és posar el nostre pensament aliniat amb la Veritat, no deixar-lo caure dins l'error, no deixar-lo desafinar.

Això ens allibera de l'error i posa totes les nostres energies a treballar de manera constructiva. La tasca primera que la Ciència ens demana és estar a L'AGUAIT, per a detectar i denunciar qualsevol pensament que caigui del raser de la perfecció i de la Veritat, i servar una consciència prou neta i humil per a centrar-la en la Veritat.

La Veritat farà les obres i nosaltres en serem l'instrument.

4- Quan hem aliniat el nostre pensament, la nostra paraula i les nostres obres amb la Veritat, hem de servar aquest pensament sense defallir dins de la nostra ment fins que es faci plapable.

 “L'única substància de qualsevol cosa és el pensament que l'afaiçona”
M.B.Eddy

“La revolució més gran de la nostra generació és la descoberta que
els éssers humans, canviant les actituds de les seves ments, poden
canviar l'aspecte extern de la seva vida”
William James

Si volem llibertat i plenitud, la primera cosa que hem de crear és una narrativa mental que brolli directament de la Veritat, de la plenitud i de la perfecció de l'ésser, i que nodreixi totes les qualitats positives que van lligades amb la unitat, la potència, la llibertat, el domini, l'autoritat i la valoració de tot allò que defineix la nació. I romandre-hi sense defallir. El món és només la pantalla que reflecteix el nivell i la qualitat del pensament que hem acceptat. És el baròmetre, però no és ni causal ni té cap poder. El poder per crear i reflectir la plenitud de l'ésser, ja sigui a nivell individual o nacional, és a la consciència.

La física quàntica ha demostrat un fet cabdal, que a nivell subatòmic, a l'arrel d'allò que veiem amb els nostres sentits, és el pensament, allò que cerquem, volem, temem, o desitgem el que estructura la realitat. Dit d'una altra manera, allò que pensem o creiem és allò que experimentem. O encara dit d'una altra manera, allò on hi posem l'atenció, creix i es fa gran a la nostra experiència.

Això ens ensenya no que el pensament tingui un efecte, influeixi la nostra experiència, ans que el pensament ÉS la nostra experiència. Allò que pensem, creiem, o tenim al cap es exactament allò que veiem al nostre cos, a la nostra vida, al nostre voltant, a la nostra experiència.

Si contemplem el Principi rector de la Vida: el Bé i l'Amor, amb totes les qualitats positives que hi van de bracet, la justícia, la plenitud....., la nostra experiència el reflectirà i l'harmonia regnarà. Si la ment vagareja per sota del raser del Bé i de l'Amor, dins les creences del món,  la nostra experiència ho expressarà.

Cal buidar el pensament de totes les creences errònies que ha acceptat. Aleshores la Veritat, des del raser vital més alt farà la seva feina: instituir el bé i la perfecció.

D'aquesta Visió perfecta, en neix la integritat, el poder que s'expressa a través nostre.

“Als períodes de prosperitat nacional, els miracles
anàven de bracet dels èxits dels hebreus; però
quan es van allunyar de la idea veritable, començà
la seva desmoralització.”
M.B.Eddy

“Hem de bescanviar la noció d'atzar pel veritable sentit de
la direcció infal.lible del Bé Suprem.”
M.B.Eddy

Arreu la Veritat ens exigeix una altra manera de veure-hi. Ens exigeix una visió regenerada.

Què volem dir?

La visió regenerada és la visió que veu la perfecta realitat de l'ésser ara i aquí amb l'ull del cor.

La tasca d'alliberament és la tasca de servar sempre al pensament i al cor la idea de plenitud nacional; no parlar d'altra cosa que no sigui plenitud i grandesa; fer de les nostres accions l'expressió d'aquest ideal. 

Així seiem al tron de la glòria i SERVEM la nació i tota la família humana dins la seva realitat de perfeccció, de santedat i de bonesa.

I la fem visible a l'ull humà.

5- Vetllar.

“Hem de girar-nos vers la llei espiritual si volem viure.”
Oren Lyons

Només allò que és bell i bo de les nacions, (igual que dels homes) és real.

Hem de saber-ho amb una conviccio absoluta i no deixar-nos emportar per l'error de pensar que hi ha un poder que limita l'expressió de la nostra plenitud nacional (i individual). Hem de reduir al no res dins del nostre pensaments totes les aparences que ens ho fan pensar, i no esmerçar ni una engruna de pensament o d'energia per a mirar d'atemperar-les. Quan donem poder al marc on ens han encotillat i on ens hem encotillat i mirem de fer l'estira i arronsa, desviem gran part del pensament, de l'energia i de l'acció que justament s'ha d'encarrilar a bastir la plenitud nacional, a mirar de fer el joc o de minimitzar allò que sembla oprimir-nos, i fent-ho, li donem més vida.

Només hi ha una via intel.ligent i real. Girar l'esquena al límit, mentalment, de paraula i d'acció i estar a l'aguait, de no caure al parany de creure'ns i fer el joc a les aparences de límit, i VETLLAR, treballar i actuar assumint la realitat de la plenitud nacional, de la bonesa radical de l'ésser i del poder de l'Esperit.

Ens hem de girar vers les nostres arrels i bastir-hi la nació. Aquesta és l'exigència que se'ns posa al davant.

El FONAMENT de la nostra tasca nacional ha de ser aquesta Veritat, i el primer pacte de tots els qui ens apleguem és la Vetlla mental sistemàtica per a arrelar-nos sobre aquest fonament, i treballar des d'aquest fonament.

6- Aplegar-nos per a treballar científicament genera un poder immens.

“Allà on n'hi ha dos o més aplegats en nom meu, allà hi sóc Jo.”
Mat. 18:19-20

“Els qui s'han girat vers la deu de l'Ésser per a solucionar
qualsevol problema, han posat a treballar de manera intel.ligent
una força tan titànica, que els resultats poden semblar increïbles”
M.B.Eddy

La Veritat, el pensament aliniat amb el raser del Pricipi diví, multiplica la seva eficiència quan hi ha unitat de propòsit i puresa de cor.

L'error fa soroll i xiula per tapar la “veueta encalmada” de la Veritat, però no pot ni desarmar ni fer callar la veu del Bé. La malícia espiritual és als llocs de poder; però cega, inconscient del seu destí, caurà dins del buit.

“Científics veritables, veniu! Ho torno a repetir, la persona no compta a la Ciència. El Principi, no la persona és al nostre cor, als nostres llavis i a la nostra vida. El nostre emblema és la Veritat i l'Amor. Si hi fem estada, floriran a la nostra vida, i tindrem un sol cor, -serem un, un mateix objectiu, un mateix propòsit. Si fem estada a l'Amor, fent als altres el que voldríem que ens fessin a nosaltres, conquerirem tota mena d'oposició, vencerem tots els trencacolls i assegurarem el nostre reeiximent. Si trontollem, o no ens en sortim de sadollar aquesta Regla d'Or bastirem sobre la sorra.” M.B. Eddy

I treballar científicament vol dir tenir una sola Ment.

“La unitat d'esperit fa envolar la joia, altrament
les seves ales esllanguides s'arrosseguen per la pols.”
M.B.Eddy

“Aplegueu-vos en “un lloc” i “tingueu una sola ment” i Déu
 abocarà damunt vostre més benaurances de les que mai heu rebut.
Qui fa estada dins la claror eterna és més gran que l'ombra, i
guardarà i menarà els seus (...). A l'hora fixada
per Déu els poder del cel i de la terra esdevenen impotents. Com Elies,
mireu enlaire, i contempleu, “Els qui són amb nosaltres són més
que els qui són amb ells”
M.B.Eddy

La Causa, la Visió de la nació sota la claror de la Veritat (revelada al cim de la muntanya): la plenitud, la unitat, l'alliberament és la raó del nostre aplec i de la nostra tasca i mena tota la nostra acció. L'egoisme i el parer personal s'han de doblegar davant la tasca que tenim al davant.

Ja veiem on mena voler posar al davant de la llibertat i de la plenitud nacionals, els parers o interessos personals, els parers o interessos de partit. Aquest és el camí que mena a la perdició. Quan hom entèn que la Causa que serveix depassa la personalitat individual, esdevé un servidor humil de la Visió que empeny l'alliberament. Una visió que exclou els parers i els interessos personals. I només té un objectiu, fer viable i palpable la plenitud Nacional.

Tenir una sola Ment vol dir exactament això, renunciar al interessos personals i servir l'objectiu suprapersonal.

“Avui, nosaltres, aquí, som Prou per a convertir el món si tenim una sola Ment; perquè aleshores tot el món sentirà la influència d'aquesta Ment; igual que quan la terra era sense forma, i la Ment parlà i la forma aparegué”
M.B. Eddy