Lideratge
“Vagis allà on vagis, vés-hi amb tot el cor”
Confuci
“Esdevindràs tan menut com el desig limitat que et controla o
tan gran com la teva aspiració dominant”
J. Allen
L'objectiu del lideratge és crear les condicions i l'entorn adient perquè la nació, i la seva gent puguin florir.
I florir vol dir expressar amb plenitud, sense entrebancs ni pals a les rodes, la pròpia manera de ser, la pròpia individualitat, la pròpia Ànima.
La definició mateixa de l'objectiu deixa ben clar perquè cal un lideratge clar i ferm.
Liderar no és ser possibilista, no és emmotllar-se a les circumstàncies, no és anar fent; és ben lluny del “pensament politicament correcte,” de les conxorxes i de les pors. Liderar és tenir la visió clara de l'objectiu i fonamentar l'acció sobre el pensament just. És fer de l'Ànima de la nació el pal de paller del pensament, de la paraula i de l'acció.
Sense aquest lideratge, la nació s'enfonsa dins del caos, tants caps tants barrets, interessos particulars, de grups o externs s'imposen, i la integritat nacional es perd.
Si amb cada tria i acció que es fa, hom es plantegés la qüestió: “Això promou la plenitud i la integritat nacional?,” no faríem els errors que fem.
El lideratge genuí ve de l'Ànima, del centre de l'individu que fa contacte amb la Veritat de l'Ésser, i que de la plenitud, de la claredat i del Bé en fa en raser del pensament, de la paraula i de l'acció.
Aquells que fan més contacte amb la seva Ànima, i amb l'Ànima nacional, de manera natural, en una nació sana, n'esdevindran, doncs, els líders.
La tasca primordial del Líder és posar al centre de la vida nacional, l'Anima de la nació, els seus valors, la visió del món que representa, la seva espiritualitat i preservar-los-hi. “Cerca primer el regne i la resta et serà donada.”
Quan l'Esperit, l'Anima de la nació, no va al capdavant, quan no és el raser que dicta les accions, hom llisca vers un materialisme i un individualisme groller que s'ho ven tot per un plat de llenties.
El Líder sap que la nació és a la seva consciència i que servar-ne la visió de plenitud és el factor fonamental que determina la manifestació externa de la plenitud nacional. Entendre aquest axioma és el requisit de tot bon lideratge.
“Ser un bon líder és fer contacte amb aquest centre d'on en brolla la visió, és servar la visió, viure-la i comunicar-la, és ser generós, és fer contacte amb la gent, estimar-la. El lideratge genuí no s'arrela sobre l'autoritat i el poder, ans sobre el servei i la saviesa.”
Principis Directors
“L'objectiu de l'home superior és la Veritat”
Confuci
El Lideratge de la nació ha de fonamentar la seva acció sobre aquests Principis:
a- Que tota nació té el DRET NATURAL d'existir amb PLENITUD al territori que li és propi.
Ni referèndums ni cap llei feta pels homes pot passar per sobre d'aquest dret natural i inalienable.
Només la perversió dels sistemes polítics actuals que no es fonamenten sobre la Justícia, ans sobre la mentida, la força, l'armament, la demogràfia, el poder mediàtic, i que han fet girar el cervell de la gent, podrien arribar a proposar que la vida d'una nació es pugui sotmetre a votació!
Només que hi rumiem un segon ens adonem de com n'és de falsa aquesta pretensió i de com ens hi hem d'encarar amb contundència.
Algú sotmetria a votació el dret a la llibertat d'un home? Escoltaria les cel.lules malaltes que diuen que ha d'estar lligat per sempre a amos que no el deixen alenar?
Ens hem de negar a fer referèndums de cap mena, i fins i tot el model demòcràtic actual s'ha de redefinir.
b- Que la nació és una entitat que va més enllà de les persones que hi viuen en un moment històric determinat.
A les nacions ben integrades, les persones que hi vieun se'n senten part, i esdevé natural, no només respectar-ne els trets que la defineixen, llengua, cultura, costums, ans estimar-los i voler-ne la plenitud.
Una nació és un organisme que va més enllà dels qui hi viuen en un moment històric determinat. Cada nació real, té la seva empremta particular, la seva manera única de veure el món i de viure-hi. Pensar que le cèl.lules d'aquest organisme, en un perióde derminat de la seva història, tenen el dret d'ignorar o destruir els trets que defineixen una nació és tan malaltís com pensar que le cèl.lules del fetge d'un dia determinat poden decidir que volen fer les funcions d'un altre òrgan o créixer esbojarrades fent el que els hi plagui.
Al cos humà d'aquest envaniment individualista en diem càncer i mena a la mort, si no s'hi posa aturador. A la nació hi podem posar més d'un nom, però sempre es reconeix pel menyspreu i la negligència de l'Esperit de la nació, dels valors comuns, i la seva substitució per elements forans.
c- Que els drets individuals no poden mai minar la plenitud d'una nació, quan això passa, les persones que, per la raó que sigui, no se senten part de la nació on viuen, i hi volen imposar els trets de la nació d'on venen, emparant-se en els drets individuals, esdevenen elements patògens. Una nació sana crea le condicions que afavoreixen la integració i/o fan imperatiu desempallegar-se dels elemenst patògens.
d- Que les relacions de le nacions s'han de bastir sobre un pla d'igualtat, de respecte mutu i d'estimació pel bé de les altres nacions. La Regla d'or n'hauria de ser la Llei.
El vell ordre mundial negligeix absolutament aquests principis directors. Tots els conflictes que patim tenen l'arrel en l'actitud colonial d'unes quantes nacions imposant-se sobre d'altres, i aquesta situació injusta i patògena s'ha legalitzat a molt llocs sota l'estendart de la democràcia.
Aquestes democràcies, doncs, que es basteixen sobre la submissió i assimilació de nacions, són només una gran comèdia del vell ordre, que s'han de denunciar, i no s'han de justificar, ni tolerar, ni fer-hi el joc.
Per a què aquests Principis directors agafin cos i afaiçonin la nostra nació basarem la nostra acció sobre la llei fonamental:
Que les coses no passen perquè si. A darrera de tot esdeveniment hi ha una idea. Si tenim una idea al pensament constantment, acaba agafant cos de manera visible. I si aquesta idea s'adiu amb la realitat de l'ésser, que és la plenitud de tota cosa que existeix, al lloc que li pertoca, aquesta llei es fa encara més imperativa.
Per a fer efectiva aquesta llei cal entendre que:
Primer: Contemplar de manera persistent la idea divina o fet espiritual, la nació al nostre cas, li fa agafar cos en formes visibles i externes.
Segon: La idea divina és el Bé conscient, actiu i poderós, individualitzat al nostre cas en la nació catalana, i té en si mateixa el poder de demostrar-se.
Tercer: És la llei espiritual, activa a la consciència humana, allò que fa que els fets espirituals, la nació al nostre cas, es facin visibles humanament i materialment.
Quart: La idea perfecta ve a la nostra consciència humana de manera concreta i visible només quan la nostra consciència hi està a punt tant mentalment com espiritualment.
Els eixos directors del Lideratge nacional seran, doncs, aquestes actituds:
- El reconeixement de la presència i del poder del Principi diví al bell mig de la nostra tasca.
- La capacitat de pensar de manera funcional, fent de l'observació una eina fonamental.
- La joia de treballar fonamentats sobre el Principi.
- La convicció positiva de l'acompliment final
que engendraran i aniran de bracet d'aquestes altres quatre, que defineixen tot bon lideratge:
- la integritat: la finalitat de l'acció és el bé comú, mai els interessos personals.
- la intuïció: la visió de la realitat des d'un punt de vista més enlairat (valors més que no pas interessos) nodreix la intuïció i en fa una eina normal.
- La inspiració: que neix de posar el cor i la passió a la nostra vida i a la nostra acció.
- La capacitat de generar una esperança ben fonamentada i de nodrir relacions humanes i complicitats.