La Tasca d'Isaïes

“No feu més memòria dels fets passats,
no hi penseu més en les gestes antigues.
Faré una nova gesta
que ja comença a despuntar.
No us n'adoneu?
Faré un camí al desert,
i rierols a l'estepa”
Isaïes 43:19

“Vés, torna a fer camí fins al desert de Damasc (la Nació Catalana) .(....) M'hi he deixat una resta de set mil homes. Tots els genolls que no s'han doblegat davant dels Baals (els poders mortals colonitzadors), i tots el llavis que no els han petonejat”
I Reis 19: 15, 18

“L'any que va morir Osies, el Senyor li va manar al profeta Isaïes d'anar a dir a la gent què feien malament i el perquè, i què els hi passaria si no esmenaven els seus errors. Però el Senyor també li féu saber que le seves paraules no els farien canviar. La classe oficial, la intelligentsia i les gentades ni tant sols se l'escoltarien. Anirien fent la seva fins que tot se n'anés en orris, i “probablement Isaïes, estaràs de sort si salves la pell,” li digué el Senyor.

Isaïes volia fer la tasca que el Senyor li havia encomanat, de fet, l'havia demanada, però la perspectiva del fracàs li féu veure una altra cara de la situació. Per què, si la tasca no havia de reeixir des d'un bon principi, tenia cap sentit començar-la?

“Ah,” li digué el Senyor, “No ho entens. Tu no en saps res, però hi ha una RESTA. Van a les palpentes, desorganitzats, desarticulats, cada un manegant-se-les tant bé com pot. Se'ls ha d'encoratjar i recolzar, perquè quan tot se n'hagi anat a malguany, aquesta RESTA serà la que bastirà la nova nació, i mentrestant els teus ensenyaments els hi forniran la Veritat i la seguretat on agafar-se. La teva tasca és tenir cura de la RESTA; vés, doncs, i posa-t'hi.”

Albert J. Nock