Tornem a casa
Pregària a l'Esperit de la Veritat

“L'home és tributari de Déu, l'Esperit, i de res més.
'Ésser diví és infinitat, llibertat, harmonia i benaurança eterna”
M.B.Eddy

“Déu ha dotat l'home de drets inalienables, entre els quals hi ha
l'autogovern, la raó i la consciència. L'home només s'autogoverna de manera adient
quan és menat i governat amb justícia pel seu Creador, la Veritat i l'Amor diví”
M.B.Eddy

“Déu no ens ha donat un esperit de por,
ans de poder, d'amor i de seny”
2 Timoteu 1:7

La nació Catalana va ser nada a la Consciència divina, igual que tots els éssers individuals i nacionals, com una idea espiritual, per a ser llar de la Veritat i expressar, al lloc que li pertoca, la seva identitat i plenitud genuïna i única, la seva Ànima.

L'esclat cultural, econòmic i social de què gaudí als primers segles de la seva existència, fou l'efecte de l'espiritualitat Càtara que era a les seves arrels i que va nodrir la vida nacional i la Idea que els reis catalans representaven. La nació catalana va trencar molts motlles, des de la institució d'un model de govern representatiu abans que cap altra nació europea, fins a l'esperit de descoberta que portà els navegants catalans a fer primer de la Mediterrània la seva llar, i a solcar després tots els oceans, topant amb Amèrica mentre cercaven de fer drecera per arribar a les Índies. Els navegants catalans sabien que el món era rodó quan tothom encara deia que era pla. A la nació catalana la convivència  pacífica i fructífera de càtars, alquimistes, jueus,.... tots profundament catalans, creà una vitalitat, un esperit creatiu i de recerca, i una capacitat emprenedora que foren els puntals i els elements integradors del poble català.

El Compromís de Casp representà la desfeta d'aquesta realitat. Les forces assedegades de poder i de control: l'església catòlica i una part important de la noblesa van desfer-se de la reialesa catalana i de la tradició que representava, i van posar la nació catalana a les mans dels reis castellans que engegaren el soscavament de la nació catalana i dels seus valors i donaren a l'església catòlica i a la noblesa traïdora el protagonisme i el control que no havien pogut tenir abans. La Inquisició va ser un braç d'aquest procés de destrucció i d'uniformització que va començar a Casp, atiat per la traïció dels qui haurien d'haver estat els defensors de la nació.

Des d'aquell moment, la resistència mancada de visió o la traïció a la nació han estat el denominador comú de la major part de les elits dirigents de la nació. Aquesta manca de visió o de traïció sistemàtica que ha representat la submissió de la nació catalana a la castellana i a la francesa, ha anat desfent l'autoestima dels catalans i ha fet que el nostre geni nacional engreixés les nacions que han estat els nostres botxins.

Ara som al darrer acte d'aquest procés. La destrucció nacional gairebé enllestida. Gran part de la nació castellanitzada i afrancesada. La llengua en procés de substitució directament pel castellà i pel francès, o encara més vergonyós, per aquesta mena de “pelleringa” que ara promouen des dels mitjans de comunicació, beneïda per les altes instàncies lingüístiques del país, i que rau en substituir tots els mots i expressions genuïnament catalans per la traducció literal del castellà. I d'això en gosen dir “evolució,” quan de fet, és una degeneració.

La nació catalana actual està trabucada. La veritat colgada per capes i capes de mentida i caos, ha permès al cinisme i a la mediocritat fer-se'n els amos.

Els catalans s'han adonat que som a la fi del procés de colonització. I “han demanat?!!” la independència, però encegats i castrats per segles de submissió, la majoria de catalans no han sabut anar més enllà de posar el nostre procés d'independència a les mans dels qui han estat i són els representants de l'estatu quo: una classe política que prou ha demostrat ser esclava d'una visió nacional limitada i possibilista i d'uns interessos materials que li entelen la visió de l'Ànima nacional. Una classe política que no és bona de fer res efectiu i amb cap i peus per alliberar la nació, i que quan ha provat de fer quelcom ha demostrat que li manca la visió, la intel.ligència i el tremp del Líder. I ja veieu on som! Empantanegats fins al coll.

Quan obrirà els ulls aquest poble? Quan es posarà dret d'un cop i posarà la confiança allà on l'ha de posar? Quan deixarà enrere tanta xarrera inútil, tanta vella ideologia arnada que confon i ens allunya de la Veritat?

I la Veritat com la llibertat és tan senzilla! Només diuen que és complicada i difícil els qui no la volen. Els qui van darrera dels diners, del poder i del comfort. El desig genuí de llibertat no pot fer estada dins d'un cor mancat de potència espiritual.

La llibertat, la independència i la regeneració que l'ha d'omplir de  contingut només serà nostra quan “ja no ens refiem més dels qui ens tenen fermats mentre ens nafren” i girem la mirada vers l'Esperit que batega dins d'aquesta nació. Quan siguem bons per a reconèixer la  gent empesa i plena d'aquest Esperit. I no us deixeu enganyar per paraules meloses. L'Esperit és força. Destrieu. Sigueu freds o calents, no sigueu tebis.  Torneu a néixer si voleu viure!

Sé que hem arribat aquí per a fer el salt, per deixar enrere els camins humans, per tornar a néixer. Per girar la mirada definitivament cap a l'Única realitat que és aquí per a donar-nos vida: l'Esperit de Veritat, que és el pinyol, el cor del nostre ésser.

A aquest Esperit, en nom de tots els catalans que estimen la Veritat, li adreço aquesta pregària. El reconec ara i aquí, la substància del meu ésser, del teu i del de la nació, l'escolto i me'n refio:

“Esperit d'Amor omnipresent, omniscient i omnipotent, que des d'abans del principi dels temps vas afaiçonar la Idea perfecta de la nació Catalana perquè fos la teva llar, reconeixem només la Teva presència, la Teva autoritat i el Teu govern sobre aquesta nació, sobre tots els que en sentim part i sobre tots el qui hi viuen.

Desclou el nostre ull interior perquè vegem la Teva plenitud i la Teva glòria aquí on els ulls humans estan enterbolits per les creences de decadència, de destrucció, de traïció i de feblesa.

Fes-nos sentir la Teva presència a les entranyes i al cor. Desfés tota la nostra humanitat tossuda i miop, perquè esdevinguem dòcils i no siguem cap destorb a la Teva Voluntat de plenitud, de llibertat i d'amor.

Depulla'ns de l'home vell i revesteix-nos de l'home nou per a què poguem ser els instruments de la Teva Voluntat; allibera la nació Catalana de tots els miratges humans, i regna-hi com l'Únic Senyor, com era al principi, ara i per tots els segles.”

Amén.