El Crit de l'Ànima

“Filla de Sió, desvetlla't de la teva tristesa.
Desvetllat perquè els teus enemics ja no t'oprimiran més.
Lluent sobre els turons s'enlaira l'estel del matí, l'estel de la joia.
Alça't! Perquè la nit de la teva tristor s'ha acabat”
Isaïes

El meu cor n'arrossega un feix! Grumolls amargants de traïció i d'amnèsia; veïns que s'han fet forans i han colgat els mots sota un grapat de pedres malgirbades.

Gleves de sang negra atapeïda a les genives, trenquen el plor del meu cor, a la deriva.

Sangloto a cor que vols, per tots els mots colgats amb l'amnèsia, la ignorància i el menysteniment de fills bords que tenen feina a fer mans i mànigues dins la gàbia on els han inquibit.

A les palpentes. Anem a les palpentes. Sense Ànima.

L'hem deixat al caire del balç, vora la timba ferèstega que se la vol fer seva, que vol xuclar-la amb un xiuxiueig estabornidor, que vol soterrar-la per sempre dins l'afrau dels vençuts.

Amb un desfici que brolla del centre de Tot, l'agafo i la tibo, i l'amanyago amb la tendresa d'un cor esquinçat i viu, malgrat tot, que no es dóna ni es deixa engolir pel soroll pudent de tants mots impúdics, cacofònics, còpies eixorques de llengua forana.

I la tibo i l'amanyago i li juro amor etern, i la prenc lluny de la terra baixa, ubagues amunt, dalt la carena, on l'aire corre net, sense el jou dels esclaus, i on encara s'hi sent el cant dels mots plens de saba, rodons, que entonen el roure i l'argelaga, el cuscó i el boix, arrelats, innocents, a l'ànima de la nació. Bategant amb el centre de Tot.

A dalt la carena, al ras, sota el cel estelat, lluny de la boirina d'aquest món oscat, migrat, corcat, esporgat, enrunat, fem un Crit, un Crit que esqueixa la mortalla que ha profanat la nació.

L'Ànima fa un giravolt i mira a llevant i a llebeig, a migjorn i  a gregal. I a la gropa dels vents, el seu Crit s'escampa per tots els racons on els cors desvetllats ploren amb tant desgavell.

I des de Salses a Guardamar, i des de més enllà de Fraga a Maó, en sentir el Crit de l'Ànima, es posen drets, ben lligats el cor i l'Ànima, amb una abraçada eterna, i la Idea n'ix joiosa i potent.

I drets i eixerits ens girem d'esquena a aquest món ronyós que ens ofega l'Ànima i ens engrapa el cor.

Ens hi girem d'esquena, i mirem endins, la claror de l'Ànima d'aquesta pàtria bella i noble, rica i santa.

I refem la pàtria. De cap i de nou. Sense claudicacions ni pactes. Perquè no reconeixem cap amo. Perquè ho deixem enrera tot, i a tothom qui ha vinclat l'esquena i ha doblegat el genoll al límit i a la por.

I qui hi vulgui venir, n'haurà d'aprendre els mots. Seran la clau de pas, el foc depurador, el garbell del carrall que ens ha embrutit el cor.

I de senyera, l'Ànima, la via ens farà clara, i ampla i gloriosa. I tot es farà bell pels nobles lluitadors!!