Conèixer l'Enemic

Qui és el Nostre Enemic?

Si coneixes el teu enemic
i et coneixes a tu mateix,
no has de témer el resultat de cent batalles.

Si et coneixes a tu mateix
però no coneixes el teu enemic,
per cada victòria que guanyis,
patiràs una desfeta.

Si no coneixes el teu enemic
ni et coneixes a tu mateix,
Seràs vençut a totes les batalles
L'Art de la Guerra. Sun Tzu

“L'única cosa que cal perquè el mal triomfi és que els homes bons no hi facin res”
Edward Burke

“Ningú és lleial a la Veritat ni a si mateix (...), si no té fe,
coratge i prou paciència per aguantar sense defallir, la desfeta
aparent i les recompeses ajornades.
No és l'enduriment, ans la humilitat quan passem maltempsades,
que ens fa madurs per l'alliberament. Els qui són conscients
de la integritat mai giren l'esquena a un repte”
 M.B.Eddy

És bo de fer memòria que a nivell humà quan mirem els nostres enemics “nacionals” ens veiem a nosaltres mateixos, veiem allò que hem refusat de nosaltres mateixos i que hem projectat enfora. Tot allò que sembla que ens manca.

Mentre ens entestem a veure aquest enemic com un element que ens és exterior i aliè renunciem al domini de servar la nostre plenitud, que és nostre pel simple fet d'existir, i ens condemnem a haver d'emprar les vies del món: el poder material, les quantitats, les influències......

El vell paradigma ens ha abocat a un cul de sac sense sortida, Aquesta via s'ha demostrat inútil, per una raó molt simple, perquè la nació catalana, igual que la nació occitana, havent expressat segles ha la seva grandesa, la seva edat daurada al món, ara ha de demostrar el repte que un dia o altre ha d'encarar tothom i tota nació veritable, el de demostrar la seva veritable naturalesa espiritual i el seu domini sobre el miratge del món i del mal.

Aquesta fallida sistemàtic més de sis segles seguits ens hauria d'obrir els ulls i fer entendre que les armes que se'ns donen són d'una altra mena, d'una mena que s'avè més amb l'origen de la nació, amb els seus ancestres i amb la nostra naturalesa autèntica.

Aquesta fallida, si la fitem sense idees preconcebudes i sense emboirament mental ens empeny a cercar la solució  allà on realment és. A dins nostre. A la consciència. Si volem posar-nos a nivell del repte que encara la nostra nació i alliberar-la, hem de canviar tot el nostre univers mental. I a darrera seu el nostre discurs i les nostres accions.

Cada situació és un repte que exigeix la resposta adient. Quan la resposta és l'adient, hem adreçat el repte i el problema s'acaba. Si la resposta no és l'adient, el problema roman.

En cada situació concreta només hi ha allò que cal fer, i allò que no cal fer. Allò que cal fer és bo, allò que no cal fer és dolent.

I la resposta adient no és mai lluitar amb les percepcions externes, per molt reals que ens semblin, ans anar dins notre individualment i col.lectivament i adonar-nos de quines creences han afaiçonat l'experiència que vivim.

És al nostre pensament que hem d'encarar l'enemic si el volem fer fora radicalment de la nostra experiència, adonant-nos que és una creença de límit que hem acceptat, i que no té cap poder, si no n'hi donem, que no pot desfer la nostra plenitud si no ens dobleguem als límits que ens vol imposar.

Els nostres enemics nacionals són les creences de ser poc valuosos, d'impotència, de divisió, de traïció, de país petit, de ser minoritàris, de ser víctimes, de poder ser ocupats, oprimits i suprimits, la creença de manca de recolzament, les creences de degeneració, de destrucció i d'anorreament; la creença que la nostra integritat pot ser destruïda i que no tenim el poder de fer-hi res; la creença que l'Esperit no és amb nosaltres, que no som estimats ni vistos, que el mal és real i ens encalça, i el rabejar-nos en la materialitat.

L'enemic bàsic és l'autoodi. És no saber-nos veure com realment som.

Tolerar aquestes falses creences és un suïcidi.

La solució és ancorar-se en la Veritat de l'Ésser, que és la plenitud i la perfecció de tot el que existeix, cada cosa al seu lloc, i girar-se d'esquena a les veus que ens volen fer anar enfora, a encarar un enemic exterior, o ens volen fer llençar el barret al foc. La solució és reconèixer només un poder, un principi de Bé, que governa els homes i les nacions reals, i se'ls estima amb un amor entranyable, i fer via, reconeixent i exercint el domini que és nostre, i afaiçonant i visquent la plenitud que volem.

Vèncer l'enemic, doncs, vol dir regenerar la ment, destriar amb visió esmolada totes les creences que ens han enfonsat dins l'ombra de la nostra realitat. Vol dir bescanviar la ment mortal per la Ment divina.

No hem de malaguanyar ni una engruna d'energia resistint el que veiem a fora; ni ens hi hem de doblegar; la imatge externa només ens diu el què hem d'encarar a dins nostre. L'enemic exterior es fondrà quan acceptem la nostra plenitud, perquè en nosaltres no hi trobarà res on s'hi pugui arrapar.

“La misèria de l'hora que vivim no arriba ni al nivell de la intel.ligència. S'adiu més amb la bogeria. Ens ha de fer basarda i ens hi hem de doblegar? O l'encararem, com un repte que no té el poder d'engalipar-nos ni fer-nos creure que ens pot fer mal. Nostre és l'habilitat d'extingir sense fer soroll i per sempre les influències malignes que minen la nació.”*

Podem capgirar la misèria, els límits, l'opressió, que engrapen aparentment la nació, podem fer callar els pensaments i les veus de desfeta i d'impotència, discernint la Veritat alliberadora,

a- que el Principi estima amb un amor entranyable totes les Seves idees, les nacions reals incloses.

b- que el Principi serva les nacions a les seves òrbites i no les deixa  topar les unes amb les altres.

c- que “l'Esperit en fa no res de les tàctiques de la malicia i no li deixa acomplir els seus plans. Que atura els qui s'ha inflat amb la malícia, i fa estimbar el consell del dolent.”

Veure al nostre ull interior la plenitud de la nació i viure-la, ens allibera a nosaltres i allibera alhora l'enemic, el fa sobrer, perquè ja acomplert la seva tasca, la de menar-nos fins al límit on ens hem girat vers la nostra veritable naturalesa, i hem reclamat la nostra plenitud i el nostre poder.

“No tens la certesa que la Vida ha afaiçonat la nació catalana amb un destí -un destí pacífic i fruitós, un destí que encara s'ha de sadollar? Potser no en veurem el sadollament si no hi fem la part que ens toca. Quina és la nostra part? És veure ben clar els malignes esforços per minar l'existència mateixa de la nació i denunciar que no tenen cap Principi que els recolzi i són, doncs, impotents per acomplir els seus designis.”*Tots i cada un de nosaltres tenim una responsabilitat que no podem passar per alt. Podem fer molt més del que mai hem somniat per a alliberar la nació i fer-la fruitar amb plenitud.

Perquè la manera d'heure-se-les amb l'error no és lluitar amb l'error ni doblegar-s'hi; és destapar-lo i saber-hi veure allà mateix la Veritat de la plenitut de l'Ésser des de la potència que ens forneix el punt de vista del Principi. És aquest punt de vista diví, la Supremacia del Bé, “Déu (la Consciència divina) omnipotent regna,” (Apoc. 19:16) el que redueix l'error (l'enemic) al seu no res nadiu.

L'alliberament no s'ajornarà gaire més si encarem la malícia, la desfeta, la impotència que hem acceptat al nostre estat mental i hi responem des del cor, des de la potència i l'autoritat del Principi. Estimant-nos, veient la nostra vàlua, i actuant amb un sol cor i una sola Ment, tenim els mitjans per a reduir tota la misèria mental i emocional que ens entrebanca al seu no res nadiu; i “les nostres armes en aquesta lluita no són les del món, ans les de l'Esperit, que tenen el poder diví per a destruir els vells bastions del raonament humà i de les falses creences.” (2 Corintis 10:4)

*Bicknell Young