La Llengua, l'Expressió de l'Ànima Nacional
“Els temps canvien, però els principis no.
Els temps canvien, però les terres no.
Els temps canvien però la nostra cultura i la nostra llengua romanen.
I això és el que heu de servar intacte.
No compta el què porteu a sobre. Compta el que porteu al cor.”
Oren Lyons
I m'han dit que has estat molt soferta
al cor i al pit;
però jo veig un rastre de llàgrimes
al setí del vestit.
Ai, amiga, que et portem reblada
fins a sang i a martell!
Passarà, bec i urpes malmeses,
passarà el mal ocell
que xipolla per nostra llacuna
i n'esbarria el peix.
Ai, amiga, sense tu qui fóra
de nostra roda l'eix?
I m'han dit que has estat molt soferta,
que t'han penjat al pit
una esquerpa, manllevada joia
que t'esquinça el vestit.
No hi fa res; és la nostra bandera
que et vesteix adient
i nosaltres, portant-le abrivada,
no ens ajupim al vent.
Clementina Arderiu
“Ens posem drets per a reclamar i viure la dignitat de la nostra
cultura i de la nostra llengua.”
Parla Vexada
“Car tot voler ha melloria”
Ramon Llull
Ja hem deixat ben clara la nostra visió pel què fa a la llengua al blog que vam escriure anys enrera, i al document “La mentida de la llengua.”
És evident que el procés de colonització s'hi ha abraonat d'allò més. I que el que ara es parla és una ombra contrafeta de la llengua catalana.
Doblegar-se al procés de colonització de manera conscient o inconscient només accelera el procés de substitució lingüística. I tot i que ara la colonització lingüística ve de dues bandes, el castellà (i el fràncès al Nord), imposat per llei, i l'anglès imposat pel procés de globalització, és ben palès per a tothom que té dos dits de front, que el procés va començar sis segles enrera, és per això que hauríem d'entendre que fins i tot els dicconaris reflecteixen aquesta colonització.
En Fabra, per exemple, en fer el diccionari va recollir el que deia la gent. El procés de colonitazació en aquell moment es concentrava a les classes més cultes, justament perquè havien estudiat en castellà. El poble pla servava més la llengua genuïna. I mirant amb detall el diccionari d'en Fabra, hi podem observar aquesta doble realitat, els mots catalans genuïns i un bon grapat que són manllevats del castellà, que de ben segur, va sentir a ciutat i a les classes més “cultes!?”
La gent, però, no es mirava el diccionari, aprenia la llengua de pares a fills, i els castellanismes qua ja trobem al Fabra, no malejaven la llengua popular.
Tanmateix, l'error ja hi era. I no adonar-se'n o justificar-lo és ben bé el contrari del què un bon govern lingüístic ha de fer.
Aquesta línia de pensament i d'acció que no encara obertament la colonització lingüística, ans l'accepta i s'hi doblega, ha contaminat tots els diccionaris posteriors, tant el diccionari de la llengua com els diccionaris de sinònims.
Ser responsable lingüístic d'una nació, i sobretot d'una nació que pateix un procés de colonització vol dir aguantar ferm el raser lingüístic i servar un model genuí. Això implica garbellar i anar a pouar de la llengua mare, al nostre cas, l'occità, quan hi hagi dubtes.
Avui, amb l'allau humana de castellanoparlants que hi ha al nostre territori nacional, i sobretot amb l'allau de mitjans de comunicació en la llengua imposada i amb l'internet, els efectes devastadors de la manca d'un model de llengua ben genuí es fa més palès.
La llengua, a la majoria de cases, s'aprèn a l'escola, quan s'hi aprèn!! ja no hi ha l'aprenentatge oral de pares a fills. I fins i tot a les famílies on el català és la llengua famíliar, el model lingüístic dels mitjans de comunicació catalans, i la contínua intrusió dels mitjans castellans a la vida quotidiana, fa que la gent no tingui un model lingüístic genuí interioritzat, i aquell qui, amb un mínim d'interès, mira els dicconaris per a trobar-hi el mot o l'expressió que cerca, què hi troba? la majoria de cops un castellanisme, en lloc del mot o mots catalans genuïns, que tot i ser al diccionari, han quedat bandejats, perquè el mot castellà s'ha posat d'opció preferent.
En podríem escriure un reguitzell de mots i d'expressions castellanes que han pres el lloc al mot o a l'expressió catalana. I la gent ni se n'adona. I encara més, justifica l'error lingüístic. Quin munt de cops hem sentit, “El diccionari ho accepta,” “Ho diuen a la tele.”
Quan el diccionari sanciona l'error, i accepta els castellanismes, i anant un pas més enllà els responsables lingüístics sancionen el canvi de les estructures lingüístiques, suprimint elements genuïns com ara els pronoms “en” i “hi,” el bandeig dels articles davant dels noms propis (Molina-Masella en lloc de La Molina, la Masella), la substitució de preposicions, girs i expressions catalanes per la traducció literal del castellà...., vol dir que no són dignes de fer la tasca de servar la llengua i de promoure'n un ús genuí.
S'han deixat arrossegar pel remolí de la situació, en lloc d'aguantar ferms i no doblegar-se amb l'embat de l'error.
Una tasca primordial del recer serà crear un nou diccionari català per a tot el territori nacional amb els mots genuïns emprats arreu del territori, i un model de llengua on l'empremta de la colonització sigui reduïda al no res. El diccionari i el model lingüístic de la nació lliure. No és per casualitat que hi hagi hagut prou gent que ha deixat obra escrita, diccionaris del parlar de tot el territori nacional, estudis etimològics. El material hi és. I hi és a desdir. Són les eines que se'ns han posat a punt. Ara, només cal aplegar els lingüístes que han de fer la tasca de garbellar a fons la llengua amb una ment descolonitzada i amb una clara actitud de rescabalar-li a la llengua la seva plenitud, tot destriant-ne el carrall que la colonització hi ha incrustat, i deixant-hi l'or pur....i en aquest procés en farem la norma de girar-nos vers la llengua mare, l'occità.
I farem uns diccionaris i un model de llengua de primer nivell. La llengua catalana és una llengua noble i rica. Ha generat una gran cultura, que hem de redescobrir i rescabalar-nos allà on ens ha estat furtada. I sobretot li hem de retornar la grandesa i les eines adients per a fer-ne allò que, malgrat tot el maldar en contra, realment és, la llengua d'una gran nació.
És d'aquesta manera que la llengua i la cultura podran tornar a florir i ser l'eina adient de l'alliberament i de l'esclat cultural que hi anirà de bracet.