Salut i Alliberament

“Qui pot controlar la seva ment, les seves funcions i els seus camps
energètics, pot controlar l'univers.”
Randolf Stone

L'alliberament i la salut van de bracet. No hi pot haver una vida de llibertat i de plenitud si no estem sans, radicalment sans.

Els homes que estan plens de vida no toleren les opressions ni les repressions. La salut és garantia de llibertat.

Una de les prioritats del recer serà que tots els seus membres gaudeixin d'una salut superlativa.

Això implica crear una cultura de salut, un marc mental i unes condicions vitals individuals i col.lectives pro vida, que afavoreixin l'expressió integral de l'individu.

Entenem que la salut és l'estat natural d'un ésser que viu ben integrat a la seva comunitat i al seu entorn natural, que se sent segur, estimat, que pot expressar-se sense entrebancs i que pensa d'acord amb el Principi diví.

Amb les condicions adients, (seguretat, estimació, una feina que et faci feliç, relacions humanes de qualitat, qualitat ambiental...i la Ment pura),  el sistema s'autorregula i no calen gaires intervencions exteriors.

Hem d'entendre que la malaltia és només un senyal que ens diu que ens hem allunyat  del pensament i de l'acció justa, que vivim una vida que no és la que hauríem de viure. Quan una societat s'allunya de la naturalesa i de la manera autèntica de viure, des del cor; quan s'allunya del contacte genuí amb un mateix i amb els altres; quan es posen els diners i el béns materials per sobre del valors espirituals; quan les mares no poden alletar els seus fills fins que ells mateixos es desmamem, i no hi poden jugar i amanyagar-los i els han de portar (o trien portar-los) a la llar d'infants perquè han d'anar (o trien anar) a treballar; quan la gent viu penjada dels mòbils i dels ordinadors i no coneix ni xerra amb el veí, quan ja no es fan els àpats plegats amb la família; quan ja no fem cap feina manual; quan no cantem mentre treballem; quan ja no ballem a la plaça; quan les rialles no són el nostre pa de cada dia; quan ja no anem descalços, ni ens despullem que l'aire i el sol ens acaroni la pell, estiu i hivern, cada dia; quan no volem el bé de l'altre tant com el nostre; quan no som els amos de la nostra vida col.lectiva; quan la integritat de la vida col.lectiva és menystinguda; quan esdevenim consumidors en lloc de creadors de la nostra realitat; quan cerquem ser entretinguts en lloc de ser creatius...., tot allò que és vital per a la salut, per a una bona vida, és menystingut i negligit i el resultat no pot ser altre que la malaltia.

I fins que no adrecem la manera com pensem i vivim, fins que no ens adonem que hem fet una marrada tan grossa que ens hem alienat de tot el que és autèntic, bo i simple, i no ens tornem a ancorar sobre els valors veritables, tota la química i tota la tecnologia del món no ens traurà de la misèria, ben altrament, ens hi enfonsarà més.

És el model de vida el que hem de canviar.

La salut al recer serà, doncs, el resultat natural de la manera pensar i de viure, i emergirà:

• de crear les condicions adients pro vida a tots nivells.
• De saber que som consciència, i que la salut és l'expressió de la qualitat de consciència que acceptem. Una consciència que accepta la malaltia, el límit,... les expressa d'una manera o d'una altra. Exercir el domini sobre tot pensament de límit i de creença negativa que s'insinui al pensament sabent que només són la negació de la veritat, insubstancials, és el factor cabadal de la salut.
• de viure integrats amb la naturalesa i fent contacte amb nosaltres mateixos i amb els altres.
• de promoure els coneixements i pràctiques que afavoreixin l'equilibri i vitalitat.
• de bandejar tant com es pugui les intervencions supressores de símptomes. Ben altrament s'acompanyarà el sistema, quan calgui, perquè de manera natural, es desempallegui de la “informació errònia,” (que la nostra percepció veu com toxines químiques, energètiques, emocionals..) que posen pals a les rodes al seu funcionament òptim.
• d'educar a tothom perquè entengui com tenir cura de la seva salut.

Aquí els coneixements d'en Wilhelm Reich seran un element fonamental que ens ajudarà a entendre com treballa el sistema humà i els seus mecanismes de regulació, i poder arribar aixi a l'autoregulació, que es la garantia de salut.

Tal com el mateix Pasteur, el promotor de la batalla contra els microbis, al seu llit de mort va reconèixer, “El terreny ho és tot, el microbi no és res.”

Crear un bon terreny vital, una actitud mental de domini i de poder, i no de victimisme i dependència, unes condicions ambientals de seguretat i bonesa, assegurà als membres del Recer la salut superlativa que ens cal per a que el projecte reïxi, i crearà el precedent d'un model sanitari al servei d'un model de vida integral i natural.