El Teixit de la Realitat

“Allò que la claror és pels ulls,
l'aire pels pulmons,
l'amor pel cor,
és la llibertat per l'Ànima de l'home”
R.Ingersol

La percepció més crua de la realitat és material. Els sentits físics són testimonis de volums, de densitats, de formes....la física més primerenca (Newtoniana) basa la seva visió del món sobre aquesta percepció de la realitat, i ens fa creure que la vida i les lleis de la vida són a la matèria i regides per la matèria.

A les primeries del segle vint, però, un científic que va fer servir més la intuïció i la imaginació que l'observació dels sentits físics i el treball de laboratori, va fer un pas endavant i va descobrir que la matèria no és res més que energia. Einstein va demostrar a nivell de la física allò que civilitzacions antigues, com ara la indú o la xinesa, sabien per experiència, que a la base d'allò que els sentits veuen com un cos material, hi ha un món energètic de polaritats que basteix l'aparent vida estructural de l'univers.

Unes quantes dècades més tard, la física quàntica va fer un altre pas revolucionari, i va demostrar que la realitat que veiem és determinada per l'observador d'aquesta realitat. A nivell de laboratori van demostrar que hom veu i troba allò que cerca. Fent experiments amb la llum, l'experimentador va adonar-se que quan vol veure partícules, partícules se li fan visibles, i quan vol veure ones, són les ones les que es manifesten.

La implicació d'aquesta constatació de la física quàntica representa altre cop un pas endavant gegantí per a entendre la realitat. Ara sabem que l'atenció, el pensament, allò que hom cerca i vol, fa emergir aquesta realitat.

De fet, si per la física això va ser un trasbals que es va haver de pair, només ens va acostar més a allò que els savis del món ja sabien des d'antic, i que els taoistes resumeixen amb aquest axioma “l'energia segueix el pensament.”

Aquest axioma revela una llei fonamental. Que les coses no passen perquè si. És servar un pensament sense defallir dins de la nostra ment allò que l'externalitza, allò que el fa quallar en formes visibles.

Seguint la línia de recerca de la física quantica, les darreres troballes de l'astrofísica en reblen la teoria i ens presenten un univers hologràfic, on la unitat bàsica anomenada “planck” en honor del seu descobridor, el físic Mark Planck, és la informació. Aquesta informació existeix a l'anomenat horitzó dels esdeveniments (“Event's horizon”) i quan hom hi enfoca la claror de l'atenció, que a la física copsem com la llum, els elements (esdeveniments o informació) que la velocitat de la llum pot copsar, són projectats  “simulant” o “creant” l'espai i el temps, i fornint la percepció del món físic. Els elements que la velocitat de la llum no pot copsar queden més enllà de la percepció dels sentits físics. El món físic és només, doncs, la percepció de relacions d'informació. La “informació,” que, de fet, no és res fora d'un sistema de  creences limitat, és la unitat de construcció d'aquest món “físic.”

La percepció de la “realitat física,” es basteix sobre i és l'efecte de conceptes impersonals de límits i  de separació, altrament anomenats ment humana o mortal, que de fet, no és de cap manera ment, ans un feix de  creences de dualitat que afaiçonen el  seu propi “món,” un món que les darreres troballes de la física han demostrat “il.lusori.” El tel mental que emboira i desfigura l'única Realitat que existeix.

Dit planerament, “la realitat material” que copsem amb els sentits no és res fora d'un sistema de creences impersonal que entela la veritable Realitat.

I doncs, la darrera passa més enllà del “món il.lusori” que la “ment humana” ens dibuixa, amb els seus tres nivells: matèria, energia, pensament de límits,  la trobem a la revelació de la Ciència divina. Més enllà del feix de creences de dualitat i limitacions, hi ha el Principi immutable que s'ha manifestat eternament amb tota la Seva majestat, perfecció i bellesa. Aquesta realitat és purament espiritual i intocable. Pura consciència. Les fluctuacions de les creences errònies o pretesa ment humana no la poden neular ni afectar. Ni pots ser copsat pels sentits físics. Només el sentit espiritual ens n'obre les portes.

De fet, només hi ha una realitat, la realitat primordial, el Principi i la Seva manifestació espiritual, on tots els éssers són sencers, lliures, perfectes i harmònics.

La “realitat” que els sentits ens forneixen, és una percepció, un miratge engendrat per conceptes i creences errònies i limitades. I no és extern, com sembla. Tot és a la consciència.

Fer una analogia amb la música potser ens ajudarà a veure-ho més clar.

El Principi de l'harmonia és el fonament de la música. Les infinites melodies que ja s'han manifestat i les que encara s'han de manifestar són expressions d'aquest Principi, i a mans d'un virtuós, d'una persona sensible, qualsevol peça musical serà una joia, perquè no es desviarà del Principi de l'harmonia que la regeix, però si algun aprenent o algú que no té la sensibilitat prou refinada vol intrepretar una melodia o cantar una cançoneta i no sent dins seu els intèrvals, les notes exactes, els rítmes... la melodia només es manifestarà com una ombra del que realment és.

Les creences limitades, materials i personals, que hom anomena ment humana, enfosqueixen el pensament amb una boirina (una falsa percepció) que no ens deixa copsar aquesta realitat primordial, que és ara i aquí, de la mateixa manera que l'home o la dona insensible o poc avesat amb l'harmonia entela la bellesa de la melodia que interpreta.

El nostre món és un caos, perquè està governat per la ment humana, ja sigui al seu nivell més cru, el purament materialista, o als nivells més sofisticats, l'energètic o el mental. La ment humana vol imposar la seva voluntat, el seu punt de vista, la dualitat i el conflicte. Tot es redueix a un joc de poder que no veu ni estima la realitat.

De la mateixa manera que per crear música bella cal estimar la bellesa i ser-hi sensible, i estar amarat del Principi de l'harmonia, per a afaiçonar un món bell, una pàtria bella i lliure, l'home ha de girar-se vers el Principi Únic de Veritat, de Vida i d'Amor, el Principi de Llibertat, obrir-hi el cor, amarar-se'n i viure'l. No hi ha altra via.

Les vies humanes, polítiques i socials que no contemplen aquest gir radical de l'home vers el Seu Principi, s'han demostrat infructuoses i eixorques.

Aquest gir implica primer, saber Qui viu aquesta vida, que diem la nostra vida, reconèixer que és aquest Principi el qui viu, i doncs, estar a l'aguait dels pensaments i emocions que acceptem; només els pensaments divins poden revelar el regne que ja és aquí.  Segon, fer callar la ment humana, per a poder veure la realitat. Tercer, viure una vida d'integritat regida pel Principi d'Amor Suprem i la regla d'Or, “fes als altres el que vols que et facin a tu.”

Els nostres avantapassats Càtars van entendre aquest teixit de la realitat. Sabien que la realitat és fonamentalment bona. I vivien la bonesa i l'Amor, i també sabien els límits que la pretesa ment humana mortal imposa a les nostres ments i els jocs de poder i de personalitats que interpreta. I no s'hi deixaven arrossegar.

Els nostres avantpassats van demostrar amb uns quants segles de viure d'acord amb el Principi que el món és el Regne quan la consciència del Regne afaiçona el món. Tanmateix l'experiment era massa avançat pel món d'aquell moment. La ment humana va fer callar i va amagar, amb mentides i amb sang, una de les experiències més reveladores de la humanitat.

Ara és el nostre torn. La nostra Ànima nacional ens empeny a ser els instruments de la Bellesa, de la Bonesa  i de la Veritat que els nostres ancestres van viure i que nosaltres som cridats a fer lluir altre cop. Aquest cop va la vençuda. Estem a punt i és l'hora.