El Mètode Científic
“El pensament que ha generat un problema
no el pot solucionar”
Einstein
“Aquesta és la darrera ciència”
Einstein
El mètode científic és el mètode metafísic. És l'anar a nivell causal, reconèixer l'absoluta supremacia de la consciència del Bé, de la Vida, de la Veritat, i saber que aquesta consciència de perfecció solar és el teixit de la realitat.
Els seus dos punt cabdals són la Supremacia del Bé i el no res del mal, l'error.
Els qui vulguin fer la tasca científica d'alliberament han de treballar de d'aquesta premisa bàsica. Seran els guerrers espirituals que afaiçonaran la nació genuïna.
El primer pas és entendre que només l'absoluta consciència del Bé, el que s'ha anomenat Déu, és real, i que tot el que existeix és manifestació d'aquest Únic Esperit. I és tan mental com la Consciència del Bé primordial i expressa NOMÉS les Seves qualitats. Tant la causa com l'efecte és sempre mental. I és per sempre perfecte i innocent, harmoniós i pur.
La visió material de les coses és la falsa percepció d'allò que és real. És com l'horitzó. Una pura percepció. Neix de le creences limitades (que som materials, que tenim una personalitat separada de la Deu Primordial...), impersonals, que hem acceptat. La veritable realitat és aquí i ara, a la consciència. No hi ha res a fora. Tot és pura consciència. La suggestió que ens diu que hi ha un món material i mortal i homes separats de la Seva Deu Harmoniosa, és la mentida fonamental que s'ha encarar. Aquesta mentida, l'error, el mal, no té fonament ni causa, és pur no res. Hipnotisme. Només sembla real quan l'acceptem i el personalitzem enganxant-lo a persones, coses i situacions.
Destapar la mentida i encarar-la amb la Veritat és el segon pas fonamental per a què aquesta falsa creença que hem acceptat a la consciència i que veiem a la nostra experiència es fongui dins del seu no res nadiu. Cal encarar l'error amb la certesa de l'omnipresència, l'omnisciència i l'omnipotència del Bé, sabent que no som mortals encarant l'error, ans la Consciència mateixa del Bé Suprem, la Ment divina, expressant el Seu domini.
El cel, l'harmonia i la terra són un, i són a la consciència. Tot és a dins.
La tasca d'alliberament científic ens exigeix deixar enrera totes les mitologies de la caiguda del Fill de Déu i d'un món material.
El Bé Suprem és. No hi ha límits ni mal. Només hi ha suggestions de mal que hem d'encarar per a què no ens arrosseguin. Ho hem de saber. I hem d'encarar sense creure'ns ni doblegar-nos-hi la suggestió de mal, sense aturador. Quan dins nostre la convicció del no res del mal i de la totalitat del Bé no trontolli, haurem vençut i veurem i viurem la realitat tal com és. Ara i aquí.
Els poders del món, incloent-hi sobretot l'església catòlica, són els advocats de la gran mentida. D'un Bé llunyà i aliè, d'un Déu personal humanitzat, d'una realitat material i d'un home mortal i pecador que ha de patir i evolucionar per esdevenir espiritual i perfecte. Són els advocats de la lluita perpètua entre el bé i el mal, com si tots dos fossin causals i reals.
Jesús va viure el valors solars que predicava, ens va venir a dir que el fill és un amb el Pare eternament “Jo i el Pare som un,” i que el Fill té totes les qualitats del Pare, “Fill, tot el que és meu és teu.” I va demostrar el domini del fill sobre les pretensions de l'error. I la descobridora de la Ciència que Jesús va viure i ensenyar ens explica com fer les obres que va fer Jesús. “La Veritat s'ha revelat. Només cal practicar-la.” Aquesta és la nostra feina. Vetllar què contemplem i acceptem a la consciència, si la realitat, el Bé, o el miratge, l'error. Això determina la nostra experiència.
Hi afegim una Vetlla que aclareix el mètode Científic
“VETLLA que no caiguis al parany de lluitar amb la ment mortal al seu nivell. Goliat va reptar David per a què s'hi tornés a nivell mortal. David hauria estat destruït si no hagués resistit aquesta temptació, i no s'hagués enlairat fins al punt on es va encarar amb Goliat amb l'única arma que la metafísica reconeix, la de reduir l'error al no res.
Tots el qui van lluitar amb Goliat van ser vençuts. Tothom qui lluita amb la ment mortal al seu nivell, serà vençut. Els qui lluiten contra l'error de la ment humana, fan exactament allò que l'error vol que facin, puix la ment mortal, la consolidació de tota la falsia, sempre s'emporta la victòria sobre el qui s'hi oposa com si fos una realitat.
Quan sents arguments que es fan servir contra l'error com si fos una realitat, sàpigues que aquests arguments miren d'encarar l'error amb l'error. Els qui s'esbarallen amb la ment mortal deixen ben clar que hi creuen. El seu maldar per a esclafar-la com a realitat només serveix per a fer-la créixer.
La gent es pregunta per què un home com Hitler, el dictador alemany, va poder entomar tant d'odi. No s'adonen que el qui és en aquest llocs acull l'odi perque el fa més fort, puix li reconeix realitat i poder.
No hi pot HAVER DE a la nostra lluita metafísica. Un cop un estudiant va emprar aquests arguments contra el Catolicisme Romà: “El Catolicime Romà s'ha d'esfondrar; s'ha d'escombrar de la terra. No pot esfereir l'home; no pot perpetuar un estat d'ignorància, de por i de superstició per a mantenir la seva falsa pretensió de domini sobre els homes.” Un treballador metafísic s'adona que tenen una vàlua molt dubtosa. No sembla que s'articulin des del punt de vista de l'absolut no res i impotència de l'error. Hauria estat més científic declarar que, com que la ment mortal no és res, no pot assumir cap forma que ens tempti d'acceptar-la com a real, ens faci basarda ni ens sedueixi.
La raó cabadal per pintar una imatge tan fosca del Catolicisme Romà no és esfereir-nos amb una organització maliciosa que treballa per a destruir el bé. És per a què ens adonem què esdevindrem, si perdem l'Esperit de la Veritat. És vital de tenir al pensament el fet que, si mai deixem anar l'esperit de la Ciència, ni que en sàpiguem la lletra perfectament, esdevenim Catòlics Romans, advocats de la ment humana (que accepta la realitat del bé i del mal i la separació de la Deu primordial) en nom del bé.”
La Tasca Primordial del Guerrer Espiritual
“No ens ha de fer mai por que el Bé Suprem no se n'arribi a sortir de fer la Seva obra.
Hauríem de fer el cor fort, refiar-nos-en i tirar endavant fins que acabem la nostra tasca,
humanament i divinament, sabent que és l'Amor diví que amb gran plaer fa en nosaltres la
Seva voluntat i la Seva obra”
Elisabeth Earl Jones
“Si sabessis que no pots fracassar, què faries?”
Eleanor Roosevelt
De tot el què s'ha dit, deduïm ben clarament que la tasca primordial del guerrer espiritual és ser un observador amatent de la pròpia ment, per a reseguir-hi tot fil de pensament que es desviï de la veritat de l'ésser (la perfecció, l'harmonia, la innocència, la plenitud).
El guerrer espiritual entèn que no som criatures de les circumstàncies, ans som la nostra pròpia llei, afaiçonant la nostra experiència o bé amb la Idea o bé amb la creença que conscientment o insconscientment deixem entrar i nodrim al nostre pensament.
Això explica el perquè aliniar conscientment la ment amb la veritat de l'ésser i reduir l'error (pensaments de límit, de por, d'odi, d'enveja,....) que s'insinua i vol lliscar dins del nostre pensament, al seu no res nadiu, és el fonament on el guerrer espiritual hi basteix l'acció.
Aquest estar a l'aguait de les pretensions de l'error i vetllar que el pensament contempli la visió revelada al cim de la muntanya, no és pensament positiu; depassa els jocs ficticis de dualitat de la ment mortal i s'alinia amb la realitat de l'ésser, és “despullar-se de l'home vell i revestir-se de l'home nou,” és fer-nos nostra “la ment del Crist,” que forneix la convicció de la victòria en ser un amb la Veritat.
Aquesta convicció de la victòria és el desllorigador del reeiximent de la tasca del guerrer espiritual.
Sense convicció el resultat que volem fer visible no pot quallar. La convicció honesta té un poder que fa l'acompliment viable.
El guerrer espiritual aprèn a no posar la seva fe ni en persones ni en organitzacions, ans malda per capir el Principi diví i identificar-s'hi.
Aquest missatge que ara ens arriba per mà de la Ciència, ja fóu donat a la nació Catalana segles enrera quan, al que ara és el Santuari del Miracle, a Riner, el Solsonès, una aparició li comunicà aquest missatge a una nena, “Gireu-vos de la part de Déu.”
Qui el va entendre? Qui en va fer cas?
Qui l'entendrà ara i en farà cas?
No hem de perdre ni un minut més ni una unça de la nostra energia mirant de contraatacar l'error que sembla que ens tingui el peu posat al coll. L'error caurà pel seu propi pes dins del seu no res nadiu quan entenguem que el camp de batalla és a la nostra consciència, el bandegem del nostre pensament i de la nostra vida, girant-nos radicalment vers la Consciència Única, aleshores els qui sentim el foc abrusador de la Veritat i la Llibertat al nostre cor ens despenjarem com aquell qui res d'aquesta colònia que és l'escenificació de l'error, ens hi girarem d'esquena i centrarem pensament, cor i acció a bastir la pàtria catalana.
El gran avantatge és que vivim moments de canvis pregons. Tot el vell ordre trontolla i el seus fonaments s'esmicolen.
Ara és l'hora de bastir la pàtria sobre una nova consciència, la mateixa consciència que és a l'arrel de la nació Occitana i Catalana; bastir-la sobre valors reals i eterns, sobre la Regla d'Or, sobre l'autosuficiència i la llibertat radical.
“Tota la substància és a la consciència i el seu proveïment és il.limitat.”*
*M.B.Eddy