La Visió Revelada al Cim de la Muntanya
“On no hi ha visió, el poble pereix”
Proverbis 29:18
“Hem de mirar cap allà on ens volem encaminar, i hem d'actuar com si tinguéssim tot el poder d'Aquell en Qui hi fa estada el nostre ésser”
M.B Eddy
“Discernint els drets de l'home no ens en podem estar de veure a venir
l'anorreament de tota mena d'opressió......Déu ha fet l'home lliure”
M.B.Eddy
Els poders del món, que representen l'error, la plaga emocional definida per Reich, desconnectats de la bonesa vital, actuen inconscientment i conscientment contra l'expressió de la Vida a tots nivells, i la volen controlar amb l'intel.lecte mortal limitat. Creen homegeneïtzació, volen fer dels homes, espectadors i consumidors d'un sistema que destrueix la terra i les nacions reals i que imposa estats i poders cada cop més allunyats i opressius. Una opressió subtil i tant diabòlica que desconnecta els homes del seu centre, els aliena de la seva ànima, i els fa sentir tan perduts que cerquen a fora allò que només poden trobar dins seu.
La confusió que genera la manca de contacte amb un mateix, els hi fa cercar i/o acceptar la protecció de l'estat i del poders globalitzadors que els hi prometen felicitat i els hi venen destrucció i por.
Una vida on tot està cada cop més regulat, on es depèn absolutament de decisions que no podem controlar, on es promou una vida de comfort físic i de profund neguit mental, una vida depenent de la tecnologia, dels “especialistes” amb la seva visió limitada, estreta i esbiaxada de la realitat.
El “món feliç d'En Huxley” és el model que se'ns vol imposar i que molts veuen inevitable. Però no n'és. Les forces de la Vida, les forces de l'Ànima dels qui estan prou desvetllats, es fan més i més potents a cada moment, i ens asseguren al més pregon del cor que “nostre és el poder,” i que només hem de fer el primer pas. Amb cada pas desplegarem una via plena de cor, de sentit, de bellesa, d'autenticitat, una via que ens omplirà de joia i ens farà lliures.
La Visió revelada al cim de la muntanya, al més pregon del nostre cor, és la Veritat de l'Ésser. És saber que el Principi de l'Ésser és perfecció i Amor. És veure que aquesta consciència de plenitud i perfecció és l'única consciència real, i que és la nostra i la de tothom. Viure aquesta consciència ens revela la realitat tal com és, ens dóna el domini. La Visió, doncs, és reconèixer aquesta unitat de consciència perfecta i viure-la tant bé com poguem. És saber Qui som, i fer de la Visió el moll de l'os de la nostra vida diària.
És pensar i actuar des d'una visió de PLENITUD, d'AUTOSUFICIÈNCIA.
És ser els creadors i els actors de la nostra realitat d'acord amb el paradigma de la Veritat, la Bellesa i la Bonesa. És no cedir el poder a elements forans colonitzadors i globalitzadors que ens alienen més i més de la nostra Ànima individual i nacional. És no cedir el nostre poder a cap mena d'error, de límit ni de negativitat.
La Veritat de l'Ésser, la fortalesa que ens forneix la Visió, ens mena vers la nostra integritat i el contacte amb la nostra Ànima a fi de pouar-ne totes les idees, fortalesa, sincronicitats... que ens calguin per a expressar la nostra plenitud. Expressar Qui som, reclamar la veritable espiritualitat, i viure una vida autèntica, saludable, integral, a nivell individual, col.lectiu i nacional, és l'única cosa que ens pot fer veritablement joiosos i feliços.
Ja hem tastat el model i la via del del món. Ens ha menat al cul de sac on som. N'hi ha molts que sentim dins nostre la crida i la pruïja de “sortir d'entremig seu i separar-nos-en” per a fruir de la Vida real, a nivell individual i nacional. Per a crear la llavor del món nou, on “ la identitat de tot ésser és ben definida i eterna,”* i on cadascú al seu lloc, expressant la seva plenitud, articula el cos real de la humanitat.
La nació catalana fóu el plançó de l'esclat espiritual que el Catarisme havia nodrit i fet viable amb la nació occitana. Aquest esclat espiritual que és l'arrel mateixa de la nació catalana, s'expressà, quan la nació és començà a afaiçonar, amb la creació d'un estil arquitectònic, el romànic. El romànic va néixer a la Catalunya del Nord, allà on es covà la nació. Si passeu pel Coll d'Ares i us endinseu a les comarques del Nord del país, les joies arquitectòniques que es revelen arreu en són un clar testimoni.
Aquest estil expressa l'arrelament a la terra dels valors que vénen del cel. La Veritat, la Bellesa i la Bonesa manifestades amb una humilitat sublim. Expressa un model de pensament i de vida.
La Veritat, la Bellesa i la Bonesa manifestades amb una humilitat sublim han d'afaiçonar també el model arquitectònic que portarà l'empremta d'aquest revifament i alliberament individual i nacional, però aquest cop, intuïm que el model arquitectonic depassarà l'edific únic i abraçarà tota la comunitat: l'arquitectura de tota una vila, una manera de viure que es basi en l'Amor per la Vida i l'autosuficiència, i que posi l'Ànima i el Principi al bell mig i al fonament de la vida individual i nacional.
Transcrivim aquí un fragment del llibre Braiding sweetgrass (Trenant el fenc dolç) d'en Robin Wall Kimmerer, membre de la nació Potawatomi i una gran escriptora. Ens fem nostres els seus mots perquè es podrien haver dit de la nació catalana, descriuen la colonització que patim, i sobretot en fan clara la causa, tot apuntant de manera genuïna vers la via de “la Veritat, de la Bellesa i de la Bonesa,” que són el cor de tota autèntica espiritualitat i de tota autèntica vida. Els nostres pares Occitans-Càtars ens llegaren aquesta espiritualitat genuïna, aquest model de vida bona, i ara nosaltres en fem el nostre estendart, i la nostra via d'alliberament.
“Les profecies van descriure el que deprés esdevingué història. Van avisar a la gent dels qui vindrien amb vestits negres i llibres negres, que prometien la salvació. Els profetes van dir que si la gent es girava d'esquena a la seva via sagrada i seguien la via dels vestits negres, patirien moltes generacions seguides. I ben certament, el soterrament dels nostres ensenyaments espirituals al temps del Cinquè Foc gairebé va destruir el lligam de la nació. Es va separar la gent de la seva terra i se'ls va separar els uns dels altres quan se'ls va fer anar a les reserves. Se'ls hi van prendre els fills perquè aprenguesin la manera de fer dels zaaganaash. Prohibida per llei la pràctica de la seva religió, gairebé han perdut la seva visió del món. Prohibida la seva llengua, un univers de saviesa es va esvair en una generació. La terra es va esquinçar, la gent es van alienar els uns dels altres, el vent s'emportà les velles vies; fins i tot les plantes i els animals van girar-nos l'esquena. Es va predir que arribaria el moment que els joves s'allunyarien dels seus ancians. Van profetitzar que al temps del Sisè Foc, “la copa de la vida esdevindria la copa del dol.” I tanmateix fins i tot deprés de tot això, hi ha quelcom que encara roman, una brasa que no s'ha pogut apagar. Al temps del Primer Foc se'ls hi va dir a la gent que seria la seva vida espiritual allò que els faria forts.
(...) Al temps del Setè Foc emergiria una nova gent amb un propòsit sagrat. No els hi seria fàcil. Haurien de ser forts i estar ben decidits a fer la seva tasca, perquè serien en una cruïlla.
Els avantpassats se'ls miren des de la claror guspirejant de focs llunyans. Ara els joves es giraran vers els ancians per a trobar-hi l'antiga via, i s'adonaran que la majoria no tenen res per donar. La gent del Setè foc no caminen endavant, més aviat se'ls hi ha dit que vagin enrera i tornin a fressar el camí dels qui ens van portar fins aquí. El seu propòsit sagrat és tornar enrera, fer la via dels nostres avantpassats i aplegar-ne totes les engrunes que hi han quedat escampades. Trossos de terra, pellings de llengua, bocins de cançons, històries, ensenyaments sagrats -tot el que van deixar anar pel camí. Els nostre ancians diuen que vivim al temps del Setè Foc. Nosaltres som aquells de qui els nostres avantapassats van parlar, els qui faran la tasca d'aplegar-ho tot altre cop per a revifar les flames del foc sagrat, per a encetar el renaixement d'una nació.”
* M.B. Eddy